A l'hora de traduir noms escrits en alfabets diferents del llatí, cal transcriure o transliterar el nom de la llengua original al català.
La transliteració consisteix a donar l'equivalent gràfic de l'alfabet original en l'alfabet llatí, i va adreçada a publicacions especialitzades o a un públic [...]
Mètode de classificació per a definir els intervals de les classes d'un mapa coroplètic que consisteix a dividir la distribució de valors de l'atribut segons grups naturals, els límits dels quals corresponen a mínims locals de l'histograma. [...]
Mètode de treball social que ajuda les persones a millorar el seu funcionament dins la societat mitjançant experiències constructives en grup, i també a afrontar més positivament els problemes de la persona, del grup o de la comunitat. [...]
adjectiu masculí, una opció és invertir l'ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l'adjectiu o bé repetir l'adjectiu darrere de cada nom. Per exemple:
En aquest carrer hi ha furgonetes i cotxes abandonats.
S'han comprat un tamboret rústic i una cadira també rústica.
En [...]
Com a norma general es tradueixen tots els nomsde poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els nomsde lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
Els nomsde les empreses responen a la voluntat expressa dels propietaris i, per tant, queden dins de l'esfera estrictament privada, com passa amb els nomsde persona. És per això que, com a regla general, no s'han de traduir. Per exemple:
Industria Española del Aluminio
Laboratorios Esteve [...]
En general, les designacions genèriques incloses en els nomsde museus, galeries, biblioteques i altres entitats culturals es tradueixen al català:
Museo del Prado: Museu del Prado
Matadero Madrid. Centro de Creación Contemporánea: Matadero Madrid. Centre de Creació Contemporània
British Museum [...]